Ni llarg ni curt; eventuals incerteses Rz (ISO4287/1 i DIN4768) fetes volta revolosament corbada. Pots comprar-te un rugosímetre però l’ànima-tencant realitat és que com més lent va algo més impactant se senten les inflexions, d’aquella manera que una successió es despersonalitza amb la proximitat. La llum s’emporta els blaus. Consells de vida; no en vull, més? però l’alienant velocitat o fasts fa angles d’impressió. Entro aquí a fer el mec perquè sí i trobo el punt, l’emogi notificant de la mortificació “
TODAY
Happy Anniversary with WordPress.com!” No m’interessa quan en fa si hi ha cap raó de pes per seguir comptant més enllà que és la natura de la màquina. Així doncs, descomptar-se o perdre la compta seria un dels darrers actes humans a l’abast dels nascuts. Els gestats cercadors del gens. L’autoimportaáncia de saber-se malaltés, quan la transcendència ens tomba com quan ens notem a nosaltres mateixos endarrerint la gratificació per notar-la més i seguidament trobem imperiós la necessitat d’un ajust, un canvi un retoc registral que ens reafermi en el control del volum. Res a veure amb l’acte de marcar territori, el gatell d’aquesta entrada és la primera part de Nymphomaniac de LvT, vista un diumenge qualsevol que segueix una nit de fornait i preocupacions sobre si els puntarelle a la romana se’m podrirán d’humitat llimonosa sí, però molsosa en cara i acte. L’amor ens duu a fer coses de canvi, fer mudes, arrencar reaccions d’arbre amb nòduls negres i desvariejar en el reajust de l’intehriat arquitectonica est truc-tural de la frontera limitant de les nostres cartes solapades. /val-mas-ma·primitiva/´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´”·Cau la xarxa.
Escriu un tita
Torno al marge per desfer el llom, pot ser que li diguem temps a la convenció de d’entendre tots d’acord en considerar l’única variant vàlida la successió cronològica dels fets mensals coma únic imput realment rellevant i en darrera instancia, conductor de la intuïció d’eix operatiu. Dues trucades perdudes, estratigrafia d’un present rinxolós poc embragat. El cor, torna a zero d’un martell encop que et rattrappa en el que ja ets conscient de saber. Baixar a fer les coses lentes et sap llima i en Júpiter i Venus coll amunt i veus la complexitat que satisfà en la seguretat de saber-la inabastable. És superior, i en aquest detall de conseqüència hi trobem el saber d’es llim de ses olles. No és el primer cop que et veig passar
Crec que la tornaré a mirar. Per rac de mac per mor ral+lisme.
Normal (241 min.)
0.75—————————————-línia grogaDRM
0,5 (nashe equilibrium)
0punt25pp
averagelyaverageaverageable 