La llengua del mitjó irregular; Proposta. /en té forats/

Regles d’ús:
> si la paraula conté tan sols una síl·laba -> romandrà inalterada.
               – articles, preposicions, pronoms i adverbis, només els monosil·làbics                                       mantindran el seu ordre natural intern i extern (?)
> si la paraula conté dues síl·labes -> recomposició odre a nivell d’unitat sil·làbica mantenint sempre el següent patró: la segona sil·laba passarà a ser la primera i la primera, la segona. 2 > 1.
> si la paraula conté tres síl·labes -> següent patró: 3 > 2 > 1.
> si la paraula conté quatre síl·labes -> segueix aquest esquema: 3 > 2 > 4 > 1
> paraules pentasíl·labes -> segons gust nacional. Recomanació: 3 > 5 > 2 > 4 > 1
> quan per xamba i no dissort un mot hexasíl·lab a l’hort -> segons designi diví, cal abraçar la dignitat franquesa de l’il·lusió del P.i.p. -> Recomanació: 3 > 5 > 2 > 6 > 4 > 1 
> set síl·labes: Obligatorietat 3 > 5 > 7 > 2 > 6 > 4 > 1
> 8+ sílbs. — Generalment en contra per raons d’arrel poètica, progressió expansiva lògica on síl·labes 3 i 1 sempre mantenen cap i cua respectivament sent les noves sílabes incorporades alternativament a banda i banda de la síl·laba 2 a cada nova paraula de categoria de rang sil·làbic superior (+1 sílb.).
A nivell d’unitats infrasil·làbiques:
> si dues vocals són veïnes (siguin accidentals o no), entre elles segueixen Mateu 20:16, es a dir que cadascuna prendrà el lloc de l’altra.
> si trobem tres vocals seguides un cop aplicada la lògica general intrasil·làbica, cap de les tres canviarà ni morà la seva posició relativa a les demès.
> si hi ha dues lletres repetides, siguin accidentals o no, siguin dígrafs o no; sempre s’accentuarà amb accent obert la següent lletra independentment que sigui vocal o consonant o que l’editor de text ho permeti o no.
> si pronom feble adherit a verb:
              – amb apòstrof abans de mot: manté prelació antecedent a la lògica intrasil·làbica
              – amb apòstrof desprès de mot: fa d’apèndix adossat a l’ultima síl·laba de la                           paraula, tot unint amb un guió la següent síl·laba recolocada del mateix vocable.
              – amb guió: ja t’ho faràs però et suggereixo que segueixis la mateixa línia que                       amb apòstrof després de mot encara que no vull fer endors totalitzant perquè ja                 em trobaràs qui aprovi sense oprobi la la falla estètica de guiópronomguió.
> la Funció. demarcativa i Distintiva de les majúscules es manté inalienable a aquelles lletres que ho mereixin. totes perquè és dret univ. els romans en sabien de no ser 0sum
> si nom i cognoms propis -> la lògica sil·làbica decau i es translitera gràficament mitjançant efecte mirall (de fi a inici) sent l’unitat bàsica és la lletra. Res de giragonses amb vocals.
EL DIA REVOLT                                                                                                  EL DAI VOLTRE
 
Fes batre de nou el cor que s’enuja;                                  Fes treba de nuo el cor qeu s’janeu;
per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa la vida planyent,          per cel, rràte i mar                                                                                 ta’t-porem en llàfo mecosaes la davi nyentpla,
oh dia revolt de sol i de pluja, oh                                                       dai voltre de sol i de japlu,
¡oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!      ¡oh dai çatquinesde sol i de japlu i de vent!
Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?  Qiu sap si ranse guesmara o peis tes xesdie?
Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.          Hi ha cell`so qeu t’tènfronen
                                                                                                                i d’tresal qeu genfu als nuis.
Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes         Les desfron, el cel, la raboi,
                                                                                                             la gagor, les xesbriu xestiema
no saben si plores o rius.                                                                         no bensa si resplo o ruis.
Potent, en la nau abats el cordatge, regires la vela rompuda;           Tentpo, en la nua batsa
                                                                                                el gedatcor, esgirrè la lave dapurom;
trontolles els arbres del cim a la rel,                                llèstotron els bresar del cim a la rel,
i menes quadriga que va a la batuda                              i nesme gadriqau qeu va a la datuba
dels núvols de flama que munten a l’era del cel.               dels volsnú de mafla qeu tenmun
                                                                                                                                          a l’era del cel.
Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;     Pescames vorsllà, geuserespol,
                                                                                                                      riguuà de mort i de davi;
t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;                         t’tesporem les llèsfu tantcan, a l’zarat;
i clapes de llum la terra atuïda,                                               i pescla de llùm la rater datïuda,
i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar.              i tesvol de resra mescumes                                                                                                               els lidspàl rall`smi de la mar.
Regolfa ta veu per dins de la serra                                       Fagolre ta vue per dins de la raser
i sonen les balmes d’aquesta clamor:                             i nenso les mesbal d’taquesa morcla:
-Desvetlla’t, oh cor de la terra!                                                   -Llà’t-vetdes, oh cor de la rater!
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.    qeu envui i geunju racaen,
                                                                                                     dell`sca de Selebic, la Ira i l’Mora.
Trasbalses la pau en ta via;                                                                 Sesbaltras la pua en ta vai;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?   l’clates
                             de ta brefe val tot un giutse de riteúscen; qèu hi fa si, de cop, les sumcon?
I fins de les fosses aixeques follia                                          I fins de les sesfos qeusxeai allìfo
i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.                 i resbores l’gatian radero del seny                                                                                                                                                i el tumcos.
¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta             ¿Qui ha vist com vuia sardan la tapestem
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,                                           i qeustsa mantsadi
                                                                                                                 en flors lomosestre d’glaies,
i aquesta claror, com una desfeta ginesta,            i taqeusa rorcla, com una tafedes tanesgi,
que alegra i endola l’espai?                                                                qeu gralea i ladoen l’paies?
¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,                   ¡Oh dai voltre de sol i de japlu daradua,
oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,        oh dai çatqiunes de sol i de japlu i de vent,
Mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,      Çadanmu amb un el                                                                                       de lorsco, antpremenys daca tilniú daradu,
desig renovant, desig rebatent!                                                  sigde vantnore, sigde tentbare!
Salut a la tendra donzella                                                                     Lutsa a la draten llàzedon
que vela son pit, adés borronat;                                                qeu lave son pit, désa natrobor;
a cada semença que romp la tavella,                              a daca çamense qeu romp la llàveta,
a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.                                   a qiu ja giuteba, santfri d’serés nat.
Salut a la vida, del fons de la força infinita,      Lutsa a la davi, del fons de la çafor nifitian,
jamai destriada pel savi ni dita en cançó;              maija atridades pel visa ni tadi en çócan;
i a la visió, en signes volubles escrita,                           i a la sóivi, en nessìg blesluvo tacries,
sospirant al lluny en dispersió.                                                   rantpisos al lluny en sóiperdis.
¿Serà que l’acuit, que els aires trasmuda,             ¿Ràse qeu l’ciuta, qeu els resia damutras,
cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?   dicri la Airòtciv, a so de tespetrom,
                                                                                                                                de cants i nill`sre?
Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda; Lutsa a la Atripà, en basa de glessè dacucres;
Salut a la Pàtria, no encara nascuda                               Lutsa a la Atripà, no racaen dacunas
com l’hem somiada sos fills.                                                             com l’hem amidaso sos fills.

 

Josep Carner                                                                                                                    Pesoj Renrac

Consells per facilitar la joganesitat de l’exercici:

1.- Recolza’t en l’eina https://www.softcatala.org/sillabes/ que serveix que fàcilment busquen dubtar per desencoratjar-se i acabar no fent res. Pilota al peu.

2.- Desestima diftongs, i ats, i altes poncelles de la fonologia.                                                                        !” Sóm formalistes i volem jugar amb les lletre i no amb els sons.                                                                  Altrament podríem acabar fent el número a la Rambla dels flûtistes.