Vespa, el Iudicium coci et pistoris iudice Vulcano (Anthologie Latine, 199)

Text llatí i traducció catalana

Iudicium coci et pistoris iudice Vulcano

El procès judicial entre un cuiner i un pastisser judicat per Vulcà

Ter ternae, uarias, cunctae, quae traditis artes,
linquite Pierios colles et scribite mecum !
Ille ego Vespa precor, cui diuae saepe dedisti
per multas urbes populo spectante fauorem.
5
Scribere maius opus et dulcia carmina quaero ;
nec mel erit solum: aliquid quoque iuris habebit.

Vosaltres, les nou <Muses> que ensenyeu les diferents arts, deixeu enrere els baixants de la muntanya del Piérus i veniu totes a escriure a la meva vora. Sóc jo, Vespa, qui us subministra, deesses, jo qui sovint <ja> us he estat favorable a multitud de viles, front d’una gentada d’oients expectants. Desitjo <avui> escriure una obra de les més grans i en vers agradable. Aquesta, no serà res més que dolçor, <ans> tindrà també quelcom punyent.

L’al-legat del pastisser

Contendit pistor, cocus est contrarius illi,
his est Vulcanus iudex, qui nouit utrosque.
Ad causam pistor procedit primus agendam,
10
canitiem capiti toto praebente farina :

Un pastisser inicia contenciós civil, on hi trobem a l’adversa un cuiner, sent Vulcà el seu jutge, ell que coneixia ambdós. El pastisser pren l’iniciativa per a fer valer la seva causa, la testa tota blanca de farina :

« Numina per Cereris iuro, per Apollinis arcus !
Miror enim – fateor – et iam uix credere possum,
quod cocus iste mihi sit respondere paratus,
de cuius manibus semper fit pane satullus,
15 quisue sit utilior, audet contendere mecum.

« Per la divinitat de Ceres i per l’arc d’Apol·lo, jo ho juro ! De fet, estic estupefacte – jo advoco – i encara no em puc creure que el cuiner aquí m’oposi; a mi, que de les meves mans faig el pa que el satisfà cada jornada, i que avui osa lluitar amb mi per tal de saber qui <dels dos> és el més útil.

Sunt testes anni faustae Ianique Kalendae
quique meum studium per Saturnalia norunt,
quorum epulas semper rerum commendo paratu.
Sis memor, o Saturne, tuis quod praesto diebus
20 et me prae studio trepidum tu numine firma!

Tinc per testimonis les pròsperes calendes primerenques de l’any nou i de Janus, i tots els que coneixen el meu saber-fer durant les festes Saturnals, atès que sempre he forjat la meva reputació a través de les meves elaboracions. Recorda’t, Saturn, de la meva contribució a les teves festes i sosté amb el teu poder diví un home que posa tota la seva ànima ardent a tal tasca!

Aurea coeperunt sub te quoque saecula farre ;
denique si Cereris non tu pia dona dedisses,
roderet adsidue cocus iste sub ilice glandes.
Nempe opus est cunctis panis, quem nemo recusat ;
25 quo sine quas possunt mortales ponere cenas ?
Qui uires tribuit, qui primum poscitur, hic est,
quem serit agricola, quem maximus educat aether.
Hunc pater Aeneas Troianis uexit ab oris.
Nil sine quo tua iura ualent, ingrate, canina !
30
Prouocor ut dicam: +militonem tu roso+ temptas,
quem docuit notus Cerealis fingere panes
urbe Placentinus.

També sota el teu regnat, ha estat gràcies al blat que encetàrem l’Edat Daurada; al cap i a la fi, si no <ens> haguéssiu dat els dons sagrats de Ceres com a oferiment, aquest cuiner passaria el seu temps rossegant aglans sota un roure. No és cert que tot el món ha de menester pa, que cap persona el pren a desgrat? Sense ell, de quina mena d’àpat es podrien servir els homes? És això el que els proveeix de la força, és aquest que primer és reclamat, el que és plantat per el sembrador i que l’èter immens fa créixer. Fóu això el que el venerable Enees s’endugué amb ell quan deixà enrere les ribes troianes. Sense pa, les teves salses mediocres res no valen, desagraït! Em veig obligat a dir-te : tu ataques +a un mestre+, qui ostenta l’art d’amassar els pans de Cerealis Placentinus, vila a la qual és ben conegut.

Cunctas qui tradidit artes,
Pythagoras, populo nescis quae suaserit olim,
mandere ne uellent mixtas cum sanguine carnes ?
35 « Si iugulatis oues, quid erit quod uestiat ? » inquit,
« mactentur uituli, nec erit iam uomeris usus
nec segetum fecunda dabit sua munera tellus ! »

No saps que un bon dia Pitàgores, transmissor de totes les coses conegudes, va aconsellar al poble que no mengessin carns empastifades de sang? Aquestes fóren ses paraules : « Si degolleu les ovelles, que us romandrà per vestir-vos? Quan s’hagi donat mort els vedells, i no serà possible fer anar l’arada, la terra rica en espletes collites ja no alliberarà més els seus dons ! »

At temere facio, si te, coce, conparo nobis,
cum possim, numen quodcumque potest superorum :
40 Iuppiter ipse tonat : tono, cum molo, sic ego pistor ;
Mars subigit bello multas cum sanguine gentes :
pistor ego mactra flauas sine sanguine messes ;
tympana habet Cybele : sunt et mihi tympana cribri ;
Thyrsitenens Satyros : facio et saturos ego plures ;
45 illum praecedunt Panes : facio mihi panes.

Però, cuiner, jo sóc ben ximple de comparar-te amb mi, puix que puc fer tot el que fan els déus dins la seva vigoria : Júpiter fa tronar, jo també, el pastisser, faig un brogit atronador quan faig girar la mola <del blat> ; en guerra, Mart sotmet amb duresa els pobles fent vessament de sang, jo el pastisser, en batre, sense vessar sang, amasso les collites rosses; Cíbele té les seves panderetes tympanum, els tamís són lo meu ; el déu del tirs té els Sàtirs, jo sacio pluralitat de persones ; els faunes Pan per a ell (Dionís) obren la marxa, per part meva, jo faig els pans.

Quidue etiam manibus nostris non dulce paratur ?
Nos facimus populo studiose coptoplacentas,
nos adipata damus, nos grata canopica uobis,
crustula nos Iano, sponsae mustacia mitto.

I, a més, quina llaminadura no pot ser preparada per les meves mans? Sóc jo qui amb amor curós confecciono les coptoplacentae per al poble, encara també sóc jo qui us subministra les adipata i les delicioses canopica, cada dia jo qui dono les crustula a en Janus i envio les mustacia a la núvia.

50 Nouerunt omnes pistorum dulcia facta,
nouerunt multi crudelia facta cocorum :
tu facis in tenebris miserum prandere Thyestem,
nescius ut Tereus cenet, facis, inprobe, natum,
tu facis in lucis ut cantet tristis aedon
55
  maestaque sub tecto sua murmuret acta chelidon.

Tot el món coneix la dolçor de les especialitats pastisseres, molts han experimentat la crueltat dels menjars preparats pels cuiners: és culpa teva que el dissortat Tiestes esmorzés dins les tenebres; la teva carència, miserable, si sense saber-ho Tereu es menjà el seu fill <Itis> per sopar; adès encara la teva mancança el rossinyol canta trist dins el bosc i, sota un sostre, l’oreneta afligida gemega a la seva sort.

Talia si numquam feci nec talia suasi,
ordine primus ero, dignus quem palma sequatur. »

Si n’és de cert que mai he comés aquest tipus de delictes ni m’he compromès a cometre’ls, aleshores seré jo qui ocuparà el primer rang, digne de rebre la palma. »

La resposta del cuiner

Conticuit pistor. Coepit cocus ordine fari,
ora niger studio, faciem mutante fauilla :

El pastisser va emmudir. Arribat el seu torn, el cuiner pren la paraula, les faccions ensutzides de sa feina de fogons, el rostre transformat per la cendra :

60 « Si uerbis pistor damnauit iura cocorum,
illi ne credas aliquid, quia fingere nouit,
qui semper multis se dicit uendere fumum,
stat qui sub saxo, quasi Sisyphus, atque laborat,
denique qui tantum de melle et polline fingit
65 has quas iactat opes.

« Si les paraules del pastisser han desmerescut les salses dels cuiners, no se li pot atorgar cap crèdit, ja que se sap en una mentida, ell que repeteix cíclicament sense treva tot venent fum. lEl que, com si fos Sísif, s’eslloma empenyent una pedra, i qui en última instància tracta nomès de conformar amb mel i farina les riqueses de les quals ell deriva la seva vanitat.

Nobis quae copia dicam :
silua feras tribuit, pisces mare et aura uolucres,
dat uinum Bromius, Pallas mihi praestat oliuam
datque sues Calydon et saepe ego condio dammas,
saepe etiam perdix iacet et Iunonius ales,
70
  gemmantem pinnis solitus producere caudam.

Diré quins són els meus recursos: el bosc m’ofereix preses de caça, la mar; peixos i els cels; les aus, Bromius <epítet de Bacus> em proveeix el vi, Pal·lant em procura les olives i Calidó em dona els seus sengles porcs ; ara i adès condimento cérvols, sovint també disposo d’una perdiu, així com l’ocellam de Juno, que té l’hàbit de estendre la seva cua de plomes encastades de pedres precioses.

Certe quem extollit, quem laudat saepius ille,
+ille tuus+ panis sine nobis, crede, placere
solus non poterit, nec si sit melleus ipse.

En tot cas, el pa que aquest home exalta i glorifica sense aturador, +aquest pa+, creu-me, és igual que el facis de mel, per si sol no podrà satisfer; no sense la meva ajuda.

Quis me non laudet sternentem pisce patellas,
75
cum positus madeat deceptus ab aequore rhombus ?

Es que pot haver-hi algú que es pugui estar de felicitar-me per omplir els plats de peix, quan serveixo un turbot pescat al mar i cuinat al just punt?

Sed similem superis ego me magis esse docebo :
est Bromio Pentheus, est et mihi de boue Pentheus ;
uritur Alcides flammis, comburor ad ollas.
Sicut Neptuno, feruent in caccabo fluctus.
80
 Nouit Apollo suas studiose tangere chordas
et mihi per digitos texuntur quam bene chordae !
Et seco sic gallos, qualis Berecynthia Gallos.

Però ara us demostraré que és sobretot jo qui s’assembla més als déus: talment com Bromius tingué el seu Penteu, la vedella és meva; Alcide <epítet d’Hèracles> fóu cremat per les flames, jo em consumeixo als fogons. Com a casa de en Neptú, les ones bullen (brouen?) dins la meva cassola. Apol·lo sabé polsar amb zel els intestins de la seva lira i, de jo, els meus dits també teixeixen tals cordes! I sóc jo qui decapita els galls, ben bé com la deessa de Berecint <localització temple de Cíbele> castra els seus <sacerdots> galli.

Partes quisque suas tollit qui cenat apud me :
ungellam Ydippo, sycotum pono Promethei,
85
Pentheo pono caput, ficatum do Tityoni,
solus aqualiculum reddi sibi Tantalus orat.
Ceruinam Actaeon tollit, Meleager aprinam,
agninam Pelias, taurinam lingulus Aiax.
Orpheu, tu tollis chordas, Leandre, lacertos.
90
 +Pluma Philocteta meruit+, rogat Icarus alas.
Me sterilem Niobe, linguam Philomela rogat me,
bubula Pasiphae, Europe bubula poscit.
Auratam Danaae, cygnum bene condio Ledae.

Tothom qui sopi amb mi rep la seva part: a Èdip li serveixo un peu de poc, a Prometeu un fetge, un cap <de porc> servit jo he a Penteu, i a en Tici jo li’n donaré fetge. Aïllat, el Tàntal implora que li passem un estòmac aquós. Acteó agafa la carn de de cérvol, Melèagre la de senglar, Pèlias la de xai, el pica-barallant Àiax la de bou. Orfeu, tu rebs els budells, i tu, Leandre, els verats. +Filoctetes s’ha guanyat les plomes+, Ícar reclama les ales. Níobe em demana un cony de truja que no hagi pas parit, Filomela una llengua. Pasífae exigeix mandonguilles de vedella, Europa el mateix. Per a Dànae l’hi preparo una aurada, per a Leda un cigne .

Iam finem pugnae faciat sententia nobis ! »

Comptat i rebatut, que la sentència clogui, tot posant cadascú al seu lloc, la nostra pugna! »

La sentència

95 Vtque cocus pressit uocem, sic Mulciber infit :
« Es, coce, suauis homo, dulcis sed tu quoque, pistor.
Aequales dimitto deus qui uos bene noui.
+Consentite uobis+ (sine rixa uiuere dulce est),
ne frigus faciam, si me subduxero uobis ! »

I tant bon punt el cuiner s’hagué aturat, Mulciber <epítet de Vulcà> va prendre la paraula tot dient: «Cuiner, tu ets un home exquisit, però tu també, pastisser, ets tot tu ple de dolçor. Jo, el déu que a tots dos us conec molt bé, us restitueixo sense decantar-me per cap de vosaltres. +Poseu-vos d’acord!+ (és ben dolç viure sense plets), de por que un dia jo m’inclini a detreure-us i privar-vos del meu escalf!»

Agraïments;

Jean-Frédéric Lespect — http://bcs.fltr.ucl.ac.be/FE/09/VespaTrad.html

Font:

http://bcs.fltr.ucl.ac.be/FE/09/VespaTrad.html

Aclaracions:

http://bcs.fltr.ucl.ac.be/FE/09/VespaNotes.html