Masses mosquits per ser mitjàn setembri – Jòlia

Indocumentat, polsejo l’Skoda amunt la llera dreta del Besòs. A aquesta alçada hi faríem  un Parlament a l’alçada de la dignesa i blanetat dels hússars. Si cal desprès ja farem mal, però sempre cal buidar el pap. Com un riu la conversa virolla i pantelleja entre festeig i lloances a les accions dels herois de Beàrina.

Comunitat i caliu – tot dins la raó – exposen les ombres de l’equidistància pantel·leriesca. Sí, sí oitant que ho faria perquè estic sobreeducat per sobre la mitjana a escala global. (sic) I per què com ben bé admet el Sergi, la conjunció de fet aleatori rere miracle fan entreveure algun tipus de força creadora originària. Que ens pot haver abandonat des d’ençà; molt probablement tant sols es limita a escoltar-nos a través de la paret a l’espera d’un polsim de brillant vellesa o bondat per part nostra. Fes veure com si no em deguessis res, tan sols t’he deixat crema per a aturar la coïssor de les fiblades d’aitals moscards. Oh no fa vergonya admetre el desig de perllongar l’instant com qui abraça un arbre o petoneja l’elèctrica possibilitat d’una nit màgica. Malgrat caure en mans de la circumstància i el conseqüent col·lapse d’un partit Cortesà, l’infausta localització em permet respirar com un geperut a les termes.

Una distracció i fas tard, dos exhalacions i el sopar és fred. 4 dies i ets història, nou mesos i ja ets pare, de bell nou. Viure cada instant al moment és no ser res, que vol dir ser res més del que ets. Bona nit blanca roseta i recorda d’estar a l’alçada demà a l’escola. Vil·là de Lars Von Trier, seria un bon comentari de perete. També he llegit el Sanchez Piñol on sostenia la tesis de la dicotomia na narrativa vs. literatura a mode de litmus test per arrencar de socaarrel masquillada mascarada de feixistes, totalitaris i altres bestioles de llibertat glaçada. Bé, ho diu molt convençut! Però prou respecte em mereix així que em limitaré a esguardar el macabre espectacle dels cadells del virrei exputant Espanya pels morros a través de les ones de Ràdio Horta Guinardó. Nobles exponents de l’Escola Suïssa. Tornem a la meva vida, com qui redreça el cotxe desprès de micronesurt de línia continua rugosa. Sí, calcem-nos els aclucalls per evitar la natural paüra que ens generen els odiants de qui n’estem certament desprotegits.