Se m’ha trencat la dieadema – Allò que va succeir a Càndid quan el forcaren a folkloritzar stimuli extern

‘- Què és la cultura? És allò que resta quan has oblidat el que sabies.’

Vigília de diada. Pluja inclement d’errònia longitud terrenal ens segresta a casa. A casa el Gatielles natural de quasi veure perdre extenuantment en Rafel -i tant pobres com som- dona pas a una setmana cabórica i arítmica, i nogensmenys calórica. Amb la fidelitat de saber-se definidament desventrat per l’asfixiant, i familiar pes de l’expectativa i el control nordcoreà; esclaten el retrets i les fintes de culpabilitat hissant i llancívola. Un imbècil que no sap el significat de les paraules que martelleja nidifica la proximitat del cor de’n BILO, fet que em reprimeix dins meu fins que marxa. Frívols, la família s’esqueixa i aquí tothom com qui escridassa la cartera. Pot-comited en masses fronts, desgrana d’una vida insuficient i minus auxilium et consilium.

Quin ordre mental reflecteix de dedins cap fora el fet d’oferir per ser rebatut. Un cosí té el nombre de l’home del temps calví-cular alhora que les cerveser nocturnals propicien passeijos per acabar decidint +mostra d’ajustat judici+ no fer honor a les lletretes que fan: “Quan no hi ha por ni esperança acabes al Tres Tombs,  […]” Aquest és un auto-recordatori de llegir el Watutsi (música trenca estat [d’ànim]) en seguiment de les directrius de laCalders (M), per no en tinc esma. No sóc prou valent.

Tururut, tu-rot-cup, qui gemega ja ha rebut. En sóc conscient, saps? Quan em poso referencial no és més que instinctual per tal de compensar el complexe de inferioritat intelectual. I quan no en sóc capaç, utilitza la meva desmemòria però genuflexar la meva impotència expressiva, això i el fet d’expressar-me en langa lingua-emocionicida. No estaria afectat de tantes xerinoles del primer món si m’haguessin segregat com Dèu mana, a la manera que brillantment exposa, amb senzillesa de gota bruta d’Eixample en dies de molls i de ver(it)ats de Clarence Thomas. Descobreixo que Viasona col·labora a blanquejar, de cridassa; pulmons plens, l’ocupació (també Radiofónica) Ràdio(((Activa))) 4.

Captura de pantalla 2018-11-09 a les 17.49.03.png

Començoa sentir renyir la sang repicar dins el meu cap i guarda similituds amb el ritmes esllonguissats de The Big Ship de Brian Eno. Últimament llegeixo tant fragmentáriament que oblido d’on ho recordo, fet que impossibilita posterior citació sota control. És ben curiós, el desencís de conèixer. La pluja em