Lagniappe

NO SABEN LO QUE’S FAN

(Editorial per Lluis Via. Primerament publicat el a Barcelona, 17 de Maig , 1906. Joventut, Periòdich catalanista.)

 

No saben, no han sabut may lo que’s fan, en Moret y els qui com ell s’han dit més d’una volta, pura llurs fins politichs, defensors de l’autonomia; no sab lo que’s fa’l govern qui acaba de respondre abuna burla les aspiracions catalanes recullides (?) fa poch en nostra ciutat pel ministre de la Governaci; no saben lo que’s fan els cacichs qui, reduhits a la inacció per obra del desvetllament del poble, intenten ara redreçarse y funden casinos dinàstichs y preparen ensemps totes llurs males arts per contrarrestar el gran moviment llibertador: moviment qui es fill, tant de les aspiracions nostres, com de la promulgació d’una lley inventada sols per ofegarles.

No saben lo que’s fan els qui procuren la disolució de les actuals Corts y preparen la llur propia desfeta ab unes eleccions que a Catalunya, en els actuals moments, li donarien un triomf immens, resultantne la escombrada definitiva dels cacichs y caciquets y la definitiva consolidació del gran bloch català, tot ell amassat ab sentiments de llibertat y amor, enfront del migrat bloch centralista, fet de concupscencies, y rencunies, y tiranies seculars.

No saben lo que’s fan, en aquests temps de lluyta pels ideals moderns, el qui a ultrança volen destruhirlos, els qui vivint fòra del poble llegislen contra’l poble, els qui’s vanten d’estimar la patria y, vanitosos, creuen que la patria són ells.

No saben lo que’s fan… Nosaltres, ab nostra festa de Solidaritat, els hi anèm a demostrar. Nosaltres qu’hem lliurat al poble dels Lerroux y altres dèspotes de baix, y que volèm lliurarlo dels de dalt. Perque’ls catalanistes som els verdaders amichs del poble y els verdaders amichs de la patria; els catalanistes qui pera dignificarla no hem volgut may que’l poble formi remats explotables y sacrificables, sinó’l gran conjunt de ciutadans lliures qui’s volen governan no ab lleys imposades, sinó ab lleys per ells votades d’acort ab llurs costums, ab llurs aspiracions, ab llur noble voler.

Cal que nostres enemichs sien qui són, petits dèspotes infatuats, pera seguir en el lloch que ocupen sense sentir pena del trist paper que hi fan. El nom de lliberals que s’han aplicat sona, en orelles que no sien les seves, ab les mateixes estridencies que’ls cascabells qui ostentaven els historions de l’avior per’alegrar les antigues corts plenes de bon to y buydes d’ideals.

Ells també’n parlen d’ideals; ne parlen tot fent sonar els cascabells, quan no altres coses més temudes o més respectables que al passar per llurs mans perden força y prestigi… Mes no val a riuresen dels petits dèspotes curts de gambals. Al cap y a la fi prou pena tenen, car tots sabèm que ni ells ni llurs representants ocuparien els llochs qui ocupen si no fossin qui són…

Y mantinguemnos en nostre propòsit de que les festes de Solidaritat Catalana que diumenge començarèm, sien una de les més grandioses manifestacions de cultura y de patriotisme que’s registrin en la historia d’aquesta terra de llibertat y, segons el rey En Pere, també «de llealtat».

Y al honrar diumenge als senadors y diputats qui han defensant els nostres drets, alcèm ben alta la nostra bandera que tants cops els nostres enemichs han volgut veure abatuda; y tinguèm present que, mercès a l’esforç dels bons representants a qui honorèm, la mateixa lley que combateren ve a enlayrarla: la meteixa lley dictada per gent qui no saben lo que’s fan.

 

James Edward Hervey MacDonald Lake McArthur, Yoho Park

our love affair with digital is over