Barcelona ’92 (H.H.H.) – Stella Splendens (M^rrt C0d3x)

De bon matí, quan els estels es ponen,

hem de sortir per guanyar el pic gegant.

L’oreig és pur, tranquil el cel clareja

i amb pas ben dur encetem la cançó.

Avant, avant, que trenca l’alba;

si anem pujant s’abaixa el cim.

Prenem la corda i el piulet;

amunt el cor que el pic és dret!

Per passar el glaç grampons calcem

i el gran gegant per fí vencem.

Vessants d’avets de Mont Perdut i Aneto,

vers els Posets esguardem l’infinit.

Bells Encantats, Peguera i Biciberri,

cims albirats, de neu tots sóu reblerts.

Cantem de cor a la Natura,

suprem amor del muntanyenc;

lleugers correm com els isards

per llis pendís vers nostres llars.

Curulls de joia i encisats

fem un adéu als cims aimats!

Himne muntanyenc. Lletra d’Agustí Vidal. Música de F. Amiel.