Must maintain KEYFABE

Palatable. Sembla ser que mantindre la pátina de incombustible status quo és l’energia que certament mola gent necessita per aixecarse per el matí. És reconfortant mantindre els punts de referéncia perquè la familiaritat comporta domini y riquesa, però una perllongació estancada porta a la desídia i molt ceertament a rebaixant llimada del estàndads. No és aquest el moment per entrar a desentranyar els trets i caràcters conductuals que decanten la tenéncia cap a un o l’altre vessant cultural, i se’ns dubte ni estic qualificat per fer-ho, ni estic vindicat per creure coneixer totes les circumstàncies de expliquen els influenciats passos de les diferents personalitats que ens envolten mantenint la distáncia sense arribar a coincidir mai, de la mateixa manera com inextricablement dancen les fulles a l’albir de les corrents de vent dels patis interiors de l’Universitat  (tant IRL com en les fulles univesitàries del jove Kvthe). Una mirada coincident desde dos metros en sentits diferents, curiositat per saber creuades referéncies amb assortides, detallades, atentes, idiosincràtiques expresions de personalitat. Qui sap, potser algún dia tota informació redudant recollida colateralment al tànsit en via pública será compilat per ser venut com una última elegia al fi de la privacitat i l’inherent dret a no ser últimament recordat per els teus moments més foscos i errors més tràgics. No hi ha llibertat real sense l’empatia i la solidaritat de saber que la única cosa en comú que totes i tots tenim per igual és un instant no volutiu de existéncia i creació; naixement igualitari en natura independent de latitud i estatus socioeconómic. Tots mereixem la oportunitat de fracassar. Temps curt y constantment manllevat per estimar i ser estimat, experimentar, viure i pensar. Consciencia i atenció. Schopenhauer-y.

Sinceritat eucarística

“It’s something that your neighbors believe, that your parents believe, that your loved ones believe; it’s something that people accept as just the way it is. That was is what life is. It’s is: you are shot out of oblivion into the consciousness and you either will be cursed based on the whims of genes and geography. & That is that. And the people who say that is that are of course the ppl who achieved the “””extraordinary”” beneficence of luck”, and then decided to ascribe that into the universe and turn that into an unmutable luck.

 

But doesn’t… It can’t , it can’t be like that. It doesn’t have to. We have it in our power to make it different. Maybe we won’t… maybe we will keep burning carbon and killing each other until we all cook in our own fucking juices. Or maybe we will break outside of our bubbles of fear and distrust to accept common humanity and embrace the burden of that but also the absolute liberation; the liberation of fear and the nightmare realm, where you can never be safe, feel secure or feel loved because you are always under siege. A world of solidarity against that. Prou de misèria i companyia. That’s a world we can have.”

– Matt Christman (periscpoi rant-ds la matinada post brexit)