na¨veté

Captura de pantalla 2017-12-06 a les 16.24.26

Montserrat Figueras, La Capella Reial de Catalunya – Jordi Savall, dir. Planys & Llegendes

El comte Arnau (2 voices, viol consort, cornet, shawm, 2 sackbuts, violone, theorbo, percussion)

La comtessa està asseguda, viudeta igual !,
la comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta à la cambra, valga’m Déu val !
Se li presenta a la cambra el comte Arnau,
tot cobert de roges flames, ai, quin espant !,
tot cobert de toges flames, valga’ m Déu val !

– Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?
– No la faig jo tota sola, comte l’Arnau;
no la faig jo tota sola, valga’m Déu val!
– Qui teniu per companyia, muller lleial?
Qui teniu per companyia, viudeta igual?
– Déu i la Verge María, comte l’Arnau ;
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu val!

– A on teniu les vostres filles, muller lleial?
a on teniu les vostres filles, viudeta igual?
– A la cambra són, que broden, comte l’Arnau –
a la cambra són, que broden, seda i estam.
– Me les deixaríeu veure, muller lleial?
Me les deixaríeu veure, viudeta igual?
Massa les espantaríeu, comte l’Arnau,
massa les espantaríeu, valga’m
Déu val!
– Deixeu-me’n endur una filla, muller lleial,
que amb mi passarà les penes que estic passant.
– Així com les heu guanyades, valga’m Déu val!
tot sol com pugueu passau-les, comte l’Arnau.
– Solament la més xiqueta, muller lleial.
– Tant m’estimo la més xica com la més gran.
– Pet què no caseu les filles, muller lleial?

– Perquè no tinc dot per dar¬Ies, comte l’Arnau.
– AI capdavall de l’escala, muller lleial,
al capdavall de l’escala n’hi ha l’arjant.
– Són monedes mal guanyades, valga’m Déu val!
Pet on heu entrat vós ara? Valga’m Déu val!
– Per la finestra enreixada, muller lleial.
– Ai, que me l’haureu cremada, comte l’Arnau!
– Ni tan sols us l’he tocada, viudeta igual.
– Què és això que us surt del cap, comte l’Arnau?
– Males coses que he pensades, muller lleial.
– Què, és això que us ix pels ulls? Valga’m Déu val!
– Són les males llambregades, viudeta igual.
– Què és això que us ix pels nassos, comte l’Arnau?
– Són les coses que he olorades, muller lleial.
– Què és lo que us ix per la boca, comte l’Arnau?
– Són les males paraulades, viudeta igual.
– Què vos ix per les orelles? Valga’m
Déu val!
– Males coses que he escoltades, muller lleial.
– Què és això que us ix pels braços, comte l’Arnau?
– Són les males abraçades, muller lleial.
– Què és lo que us ix per les mans, comte l’Arnau?
– Males coses que he tocades, muller lleial.
– Què és això que us ix pels peus? Valga’m Déu val!
– Els mals passos que donava, viudeta igual!
– Què és aquest soroll que sento, comte l’Arnau?
que és aquest soroll que sento, que em dóna espant?
– És el cavall que m’espera, muller lleial.
– Baixeu-il grana i civada, comte l’Arnau.
– No menja gra ni civada, muller lleial,
sinó ànimes damnades, si n’hi donau.
– A on vos han donat posada, comte d’Arnau?
A on vos han donat posada? Valga’m
Déu val!
– A l’infern me l’han donada, muller lleial;
a l’infern me l’han donada, viudeta igual!
– Per què allí us l’han donada, comte l’Arnau?
Per què allí us l’han donada? Valga’m Déu val!
– Per soldades mal pagades, muller lleial,
i donzelles deshonrades, viudeta igual!
– Cada dia us faig l’oferta, comte l’Arnau ;
cada dia us faig l’oferta, valga’m Déu val!
– Vos dic no em féu pas l’oferta, muller lleial;
vos dic no em féu pas l’oferta, viudeta igual,
que com més me féu l’oferta, muller lleial;
que com més me féu l’oferta, més pena em dau.
Feu-ne tancar aquella mina, Muller lleial;
feu-ne tancar aquella mina, viudeta igual,
que dóna al convent de monges, muller lleial, que dóna ai convent de, monges de Sant Joan.
Quina hora és que el gall ja canta, muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta, viudeta igual?
– Les dotze hores són tocades, comte l’Arnau ;
les dotze hores són tocades, valga’m Déu val!
– Ara per la despedida, muller lleial;
ara per la despedida, dem nos les mans.
– Massa me les cremaríeu, comte l’Arnau;
massa me les cremaríeu, valga’m Déu val!