Intitulat = Entitled

Criticar la poca implicació dels alumnes universitaris és un exercici de futilitat a la vegada que d’innocencia ja que si bé la educació superior és voluntària per definició; hi ha moltes forçes de pressió que condicionen l’elecció de grau. Malgrat entendre la comprensible miopia de un doctor en una branca molt particular del dret; la queixa reiterada per falta de dedicació no exclou que la propia organització de les diferents àrees departamentals post-bolonya i la seva traducció directa en la motivació de l’estudiant, no dediqui gaires esforços a combatre els sentiments de intitularitat que la frustració funcional de la universitat provoca.

La pregunta és: és inherentment reprobable el fet de anar a l’universitat per el títol que suposa i les portes que un grau obre, malgrat que l’educació que suposa no sigui el teu primer criteri per escollir? Sonarà un pél a auto-propaganda, pero la legitimitat de una estratégia a llarg termini no pot ser desdeñable (Nota del autor: el desdeny existeix i no és un barbarisme) en una societat on l’ascensor social no destaqui per la immensitat de les seves teranyines. Aquest autoconvenciment que és posible fer la decisió correcta malgrat un motiu equivocat, lliurement que la decisió decaigui en atractiu ab posteriori. I malgrat sigui un error, de vegades el que ens caracteritza no és la nostra capacitat de prendre decisions encertades sino la gracia i el temple amb que entomem les consequencies que la vida ens pantofla a la cara.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s