“Paraules d’amor (per la literatura) Manifesto”””

“Taller: acosta’t a la literatura. Grans autors del segle XIX i XX.

     15 de desembre: Segle XX: consideracions finals. 

Si em calgués resumir, molt, però molt i molt resumit el que us hauria de quedar —en el cas que haguéssiu tingut la sort de tenir un professor com cal…, però no es pot demanar tot, oi?— de les nou sessions sobre la literatura dels segles XIX i XX— ho deixaria en quatre (de fet, sis) idees essencials:

1. llegir és, per damunt de tot un plaer, un plaer incomparable. És i ho ha d’ésser.

2. (i per tant) ningú no us pot dir què heu de llegir. Per més que alguns —que, normalment, no tenen prou personalitat per jutjar per ells mateixos, i es limiten, porugament, a repetir com autòmats sense gust ni criteri, els que han instaurat (per no dir, imposat) uns altres— afirmin que hi ha lectures obligatòries, això no és veritat! (Ja us vaig comentar quines eren les úniques lectures obligatòries: les dels manuals dels aparells electrònics, si no volem que se’ns facin malbé abans de començar).

3. (i encara menys) ningú no us pot dir com heu de llegir. I quan dic “com” no em refereixo a un espai o unes condicions —la comoditat, el silenci, una bona estona per endavant i, segons el tarannà de cadascú, la solitud o l’aïllament ben segur que us hi ajudaran— sinó a la manera de fer-ho, a haver d’extreure’n, o no, allò que d’altres creuen (veure punt 1) que n’heu d’extreure.

4. (consegüentment) elimineu qualsevol mena de prejudici en llegir, i, sobretot, abans de començar a llegir. El que diu la coberta posterior del llibre, les possibles crítiques que hagueu llegit, el que us van dir a l’escola, a l’institut, a la universitat i —per damunt de tot; aquest punt és esencial!— el que us n’he dit jo. Entreu en cada llibre amb una mirada neta, alliberada de connotacions de qualsevol tipus; com si acabéssiu de néixer.

5. (i, molt, però molt menys, encara) ningú no us pot dir què vol dir el que heu llegit. I quan dic “ningú” vull dir, exactament, ningú, ni el propi autor. En Joan Sales, en una conferència de l’any 1978, a l’Ateneu Barcelonès, va afirmar “Sóc un antic convençut: el qui menys pot parlar d’una obra és el seu propi autor; no hi crec, en els autors que parlen de la seva obra. L’autor s’explica en la seva obra. Allò que ell volia dir, ho ha hagut de dir escrivint-la.”.

6. (i final), si un llibre, un cop començat, una vegada n’heu llegit 30 / 5o pàgines —les que cregueu vosaltres— i no us agrada, o no us agrada prou, deixeu-lo: n’hi ha molts, però, molts i molts, moltíssims, que que us agradaran, que us agradaran força.

 

Sis idees que es resumeixen —o es poden resumir— en una sola: llegiu si voleu, el que vulgueu, quan vulgueu i com vulgueu (i extraieu-ne, o no, el que en vulgueu) i així, i nomé així gaudireu (o, almenys estareu en les condicions més òptimes per fer-ho) plenament de la les vostres lectures.

 

I si m’ho permeteu, una darrera nota: gràcies, de tot cor, per haver-me acompanyat —i, sobretot, volgut acompanyar-me— en el viatge literari d’aquest.

(Si us cal res, ja sabeu on trobar-me:

 

www.XavierSerrahima.Cat

www.racodelaparaula.Cat

@XavierSerrahima

Xavier@Serrahima.Cat

Xavier

dijous, 15 de desembre del 2016″

 

10a-segle-xx-clausura

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s