I’m so afraid that i’ll wake up; … all alone with the door shut. .-AH.jr.

“Vindrà la mort, i tindrà tons ulls

aquesta mort que ens acompanya

desde l’albada a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Tons ulls
seràn una paraula vana
un crit acallat, un silenci.
Així els mires cada matí
quan t’inclines vers tu mateixa
en el mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia també nosaltres sabrem
que ets la vida i ets el no res.

 

Per a tots la mort té una mirada.

 

Vindrà la mort, i tindrà tons ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure al mirall
el resorgir de un rostre mort,
com escoltar un llavi tancat.
Descendrem muts en la voràgine.”

 

(traducció  pròpia de traducció robada [Rey Mono Víctor Sampayo])

Somriu! I somriu com la zigazaga de una poesia de vers irregular, amb la irregularitat própia de les passions més fortes; que alegren l’aixecament del llit i entelen les proritats més punyents.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s