I’m so afraid that i’ll wake up; … all alone with the door shut. .-AH.jr.

“Vindrà la mort, i tindrà tons ulls

aquesta mort que ens acompanya

desde l’albada a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Tons ulls
seràn una paraula vana
un crit acallat, un silenci.
Així els mires cada matí
quan t’inclines vers tu mateixa
en el mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia també nosaltres sabrem
que ets la vida i ets el no res.

 

Per a tots la mort té una mirada.

 

Vindrà la mort, i tindrà tons ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure al mirall
el resorgir de un rostre mort,
com escoltar un llavi tancat.
Descendrem muts en la voràgine.”

 

(traducció  pròpia de traducció robada [Rey Mono Víctor Sampayo])

Somriu! I somriu com la zigazaga de una poesia de vers irregular, amb la irregularitat própia de les passions més fortes; que alegren l’aixecament del llit i entelen les proritats més punyents.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s