La sol fa anys. I jo sóc una gasela. 

Anuncis

2 thoughts on “La sol fa anys. I jo sóc una gasela. 

  1. Context:
    Un adorable divendres nit, al subjecte i dominat llogaret de Gràcia; i trobem els nostres herois disposats a eixordirse en comemoració de la 24ena volta al voltant del sol de la alegre i incansable Sol. Al toc de les onze pasdades, l’autor arriba on se suposa que havia vingut a parar desprès de haver rastrejat sense éxit algun establiment de venda de vi, tot perdent el temps intentant (amb un fals entusiasme de projecció de Wes Andeson) convèncer una noia de tinder que el vi blanc és significativament millor que el negre. Tampoc és que l’autor n’hi entengui gaire, i de fet li agraden més els rosats, pero tothom sap que la clau de l’éxit a tinder es basa en mantindre la comunicació oberta per entretindre gratuitament la vida dels demés. De totes manes, i ja que aquesta via d’invertigació acabà sent profundament infructífera; tornarem a la habitació que ens ocupa. La Sol somreia preciosa en companyia dels 7 o vuit cridats a escena a través de altres mitjans telemàtics. Debats orgànics a quatre bandes al ritme neo-nostàlgic del How you remind me de Nickelback, escurrialles de versos de llapis sobre paper per part del Dalmau i la suau remor de la implacable pugna estilística entre els defensors silents de continuar amb el tema debatut fins ara i els hereus de la obertura de nous horitzons a debatre. El germà de la sol té criteri i en ocasions algú s’ha de aixecar de la taula per sortir al pati a buscar cadire amb l’arribada de un nou adepte celebratori. Arriba la Núria i desenllaça les primeres magdalenes espelamdes que inaguren i doten de sentit la excusa de la reunió, pero arribats a aquest punt, ja són un recordatori innecesari pero no no gens menys bonic i formulaicament adequat. la taula està atapeida de gent i la inobviable pressió térmica de la llum central de la sala (massa baixa per a mi, pero després de tot jo sóc més alt que la mitjana aixi que només fa la seva funció i feina com qualsevol altre part d’un mecanisme), porta a desplaçar el grup cap als sofàs, on la sortida de un segon pastís amb EmmaIEmma’s (M&M’s) bota esperonadament el tret de sortida al debat d’Estat de la questió i vida argurable del ús social del català com a vehicle autónom del discurs dels caps i ànimes d’aquest petit país català, amb una població un pél per sota que àustria o Suïssa.
    En algun punt de la nit, adscrivim animals a la formologia i caràcter de les nostres cares dures, i sorprenentment m’otorguen el privilegi de assemblarme a una gasela. L’autor/a d’aquest blog emocionat per la troballa inesperada de una nova faceta de aquest personable individu, va córrer a per una entrada en aquest blog amb la esperança de poder recordarho el matí seguent (técnicamnet tarda perqué el molt gandul s’acabà despernat a les 12.35). El cos absurdament dotat de vacuïtat i pedanteria significativa, es tractava de la artísticament difunta captura de pantalla de la busqueda de gasela al google imatges. La resta de la memorable nit inclou valoracions artístiques diverses (Warhol, quadres de bellut i alguna dedicatória de Bigas Luna amb faltes d’ortografia), aixi de confesions de on van ser conçebudes persones que a partir d’aquell moment vaig poder considerar més properes. Molt riure i conexions diverses. La caminata de tornada no va deixar de ser memorablebemt positiva amb consideracions de portals i entrades de porteria d’un eixample cada cop més a l’esquerra, reflexions que em permeten aprendre del Bernat.

    Un cop aixecat, veig que la transmissió de la captura de la gasela no havia tingut éxit, (ves tu quin drama :-/ ) aixi que em disposo a rectificar tal incomesurable abort creatiu. És aleshores, quan el meu cervell neardental decideix mantindre l’entrada en el seu càrrec; en tota la seva cutre i perdonavides glória. Convertitnt un error en intencionalitat creativa, és un acte (pilota) de transparéncia de la personalitat de l’autor/a d’aquest blog, i és molt significatiu de conscients pensaments llavimuts de mirall de la meva ànima. A risc que ningú es pari a llegir aquest comentarii quedi com una entrada orfe de sentit, només resta dir que ha estat un plaer convertirme en gasela tot celebrant un altre sol de la Sol.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s