El Capítol 16 de Cites #TV3 és el punt àlgid de la serie.

O el 3 potser.

El que et ben puc assegurar és que a mi les cites aquestes se la suen bastant profundament; jo el que sóc adicte és a les transicions d’escena amb la calurosa i saturada fotografia nocturna de la urbana i urbanita ciutat de Barcelona com a teló de fons. Amb un color asaturnat, desprén una energética i innocent riada de optimisme pre cita, carregada de expectatives amb gallet de compte enrere vers l’inevitable galleda d’aigua freda i subsequent bany de realitat. Pero tot i saberse juvenilment innocent, també reconeix el cost d’oportunitat que suposa la picor del mirosegon passat, que deixa pas al vértigen de saber que mentre llegeixes aquestes pàgines. masses multi-microsegons més han passat sense canvi ni resposta; ni tan sols mínima decéncia d’ús fer; el tàcit i desconegut principi contradictori que governa les nostres interaccions socials. I governa desde l’ombra, segur de postularse inoposat, i justament per aixó; sabentse que juga contra si mateix, no és posa nerviós, ja que sap que tot i que l’animadversió o amor creats en una nit de llums grogues de l’example té el seu pes; els propis instints biológics buscaràn la confirmació regularment i amb la periodicitat de les perles de Ceilán. Qui sigui capaç de copiar l’algoritme de la seguretat interior és farà ben ric algun dia.

 

 

wanna take you to the roof top/

wanna take you to mars //

wanna show you how pretty it all looks from afar///

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s