Aquesta és una entrada desde el metro 

Analitzem per un segon el fet de arribar tard. Potser la gent puntual creu que els retrassats crònics no els preocupa massa fer tard pero en el meu cas no es aixi. 
Disectant exactament perquè sempre acabo fent tard no és simplement un acte egoista (tot i que sempre hi ha una mica de veritat en totes les mentides) sinó mes aviat es tracta de un problema de priorització i relativització. Sóc incapaç de ser constant amb els meus esforços. 
Fracàs? Francament infranquejable 

  

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s