Aquesta és una entrada desde el metro 

Analitzem per un segon el fet de arribar tard. Potser la gent puntual creu que els retrassats crònics no els preocupa massa fer tard pero en el meu cas no es aixi. 
Disectant exactament perquè sempre acabo fent tard no és simplement un acte egoista (tot i que sempre hi ha una mica de veritat en totes les mentides) sinó mes aviat es tracta de un problema de priorització i relativització. Sóc incapaç de ser constant amb els meus esforços. 
Fracàs? Francament infranquejable